Pierre Beuchot

Pierre Beuchot
Biografia
Naixement	30 juny 1938 ; Les Pavillons-sous-Bois (França)
Mort	27 novembre 2020 (82 anys); Suresnes (França)
Activitat
Ocupació	cineasta, guionista, director de cinema

Pierre Beuchot (Les Pavillons-sous-Bois, Seine-Saint-Denis, 30 de juny de 1938 – Bry-sur-Marne, Val-de-Marne, 27 de novembre de 2020) és un cineasta francès.^[1]

Biografia

Després d'estudis empresarials i activitats diverses, Pierre Beuchot va començar com a becari i després assistent de direcció l'any 1964. Va treballar per primer cop amb cineastes anomenats "comercials" (Jean-Claude Chambon per a Les Pieds nickelés, Jean-Claude Roy per a Les Combinards), però també amb el cineasta Georges Rouquier per a curtmetratges institucionals (Sire le Roy n’a plus rien dit, 1965).

Pierre Beuchot va morir el 27 de novembre de 2020 de càncer de pulmó, després que la seva dona va sucumbir a la pandèmia de Covid-19 el març de 2020^[2].

Filmografia

Ajudant de direcció (1965-1976)

Pierre Beuchot ha treballat amb :

Jean-Paul Rappeneau : La Vie de château, 1965.
Jean-Daniel Pollet :
- Une balle au cœur, 1965
- Le Horla, 1967
- L'amour c'est gai, l'amour c'est triste, 1968
- Le Maître du temps, 1970
- L’Acrobate, 1976
Michel Mitrani, La Cavale, 1971
André Téchiné, Michel, l’enfant roi, 1970, telenovel·la
Alexandre Astruc, Sartre par lui-même, 1972-1976.

Director de curtmetratges (1972-1974)

Pierre Beuchot és autor i director de curtmetratges.

Requiem, 1972, basat en el conte de Philippe Sollers, amb Edith Scob
Marjorie ne viendra pas, 1974, codirector : François Porcile.

Autor-Director de llargmetratges de ficció (1985-2000)

Basat en novel·les de Pierre Jean Jouve i Daniel Anselme

Le Monde désert (1985), adaptació per a televisió de novel·la del mateix títol de Pierre Jean Jouve; coautors: Jean-Pierre Krémer i François Porcile, amb Olimpia Carlisi, Daniel Olbrychski i Jean-Louis Vitrac.
Aventure de Catherine C. (1990), adaptació per al cinema de Hécate i Vagadu de Pierre Jean Jouve ; coguionistes : Catherine Breillat i Jean-Pierre Krémer, amb Fanny Ardant, Hanna Schygulla, Robin Renucci i André Wilms.
Compagnons secrets (1996) segons el conte de Daniel Anselme ; coguionista : Jérôme Prieur, amb André Wilms, Bernard Verley i Philippe Bizari

Ficció històrica

Hôtel du Parc (1992) ; coguionistes : Daniel Lindenberg i Jérôme Prieur ; amb André Wilms i Marylène Dagouat
Sade en procès (2000) ; coguionista : Jean-Jacques Pauvert ; amb André Wilms, Bernard Verley, Judith Henry i Maud Rayer

Assaigs cinematogràfics, guió, teatre

Autor-Productor d'un assaig
- Le Temps détruit – Lettres d’une guerre (1985), basat en la correspondència de Maurice Jaubert, Paul Nizan, Roger Beuchot. Seleccionat per a la Setmana de la Crítica al Canes, als festivals de Nova York, Moscou, Londres, Gran premi SCAM 1987.
Guionista de televisió
- René Bousquet ou Le Grand arrangement (2007). coguionista : Antoine Desrosières – direcció Laurent Heynemann.
Assessor tècnic de cinema
- Trop c'est trop de Didier Kaminka (1974)
Autor de teatre
- La Solitude du gardien de but (1975) ; coautor : Didier Kaminka

Director de documentals per a televisió (1968-2009)

Arts

Lascaux par Georges Bataille (1980)
Cézanne par Rainer Maria Rilke (1983) - amb Denis Freyd
La Légende de la Croix de Piero della Francesca (1993)
Au-delà de la peinture, le surréalisme (2002) amb Dominique Rabourdin

Història

L’Important n’est pas prévisible (1980) - Rue des Archives
Le Premier mai de Fourmies (1981) - Mémoires de France
La Guerre de Vendée (1982) - Mémoires de France
Propaganda (1986-1987)- Sis pel·lícules codirigides amb Philippe Collin iFrançois Porcile
Mémoires partagées, Loin de Moscou (1994) i Le Printemps de l’Elbe (1995) en col·laboració amb André Harris.
Les Temps obscurs sont toujours là (1998)
Léopold Sédar Senghor, entre deux mondes (1999) en col·laboració amb Jean-Noël Jeanneney
La Résistance à l’épreuve du temps (2003)
K.S. Karol, grand témoin du siècle (2004)
Contre l’oubli – La trace des dictature (2009) en col·laboració amb Jean-Noël Jeanneney

Retrats d'escriptors

Paul Nizan ou le Prix d’une révolte (1968), censurat i prohibida l’emissió
Roman Jakobson (1974-1988) - Archives du s.|XX.
Stig Dagerman (1989) - Collection Préfaces – Premiat al Festival de Reims.
Pierre Jean Jouve (1989) - Collection Préfaces, amb Maud Rayer.
Robert Walser (1996) - Un siècle d’écrivains, en col·laboració amb Catherine Sauvat. .
Francis Ponge (1999) - Un siècle d’écrivains en col·laboració amb Jean Thibaudeau.
Claude Lévi-Strauss - (2005) basat en extractes d'una entrevista realitzada l'any 1972 per Jean José Marchand.

Divers

Dim Dam Dom (1966); codirecció, Jean-Daniel Pollet.
Droit de cité (1977) en col·laboració amb Jean Frapat.
Le Solitaire du château du Fresne (2001) en col·laboració amb Rosine Delacour.

Cinema

Magazine Grand écran (1972-1974)
- Le Western (amb Jean-Louis Bory)
- La Comédie musicale (amb Michel Perez),
- Alfred Hitchcock (amb Michel Ciment)
- James Dean (amb Jean Wagner)
- Le Néo-réalisme italien (amb Jean Douchet)
- Tennessee Williams (amb André Téchiné)
- L’Enfant et ses images (amb Jean-André Fieschi)
- amb Jean Collet :
  - La Nouvelle Vague
  - Luis Buñuel
  - Carl Theodor Dreyer
  - Ingmar Bergman
  - Le Cinéma suédois
  - Le Cinéma suisse
Magazine Ciné regards : Littérature et cinéma (1979)
Magazine Étoiles et toiles : Ingmar Bergman (1983)
Le Cinéma de l’ombre (1984) en col·laboració amb Jean-Pierre Bertin-Maghit – Premiat al Festival dei popoli de Florence

Bibliografia

Le Temps détruit – Lettres d’une guerre, Édition Connaissance du cinéma.
Sade en procès, coauteur : Jean-Jacques Pauvert, Édition Mille et une nuits.

Declaracions

Jean Thibaudeau : « À partir de quoi Le Temps détruit, en 1985, m'a bouleversé, consacré à la mémoire de Paul Nizan, de Maurice Jaubert, le musicien avant-guerre de Jean Vigo et de René Clair, et Roger Beuchot, un ouvrier, le père du cinéaste, tous trois tombés face à l'ennemi, en mai et Plantilla:Date-, vous donnerait la clef de tout »^[3]

Fonts bibliogràfiques

Face à face Anders Wahlgren/Pierre Beuchot, publicació del Centre Pompidou, 1999, amb un text de Jean Thibaudeau

Referències

↑ «Fichier des décès : Pierre Beuchot». MatchID..
↑ Perraud, Antoine. «Pierre Beuchot (1938-2020): la mémoire et la guerre». Mediapart.
↑ Jean Thibaudeau, a Face à face Anders Wahlgren/Pierre Beuchot, publication du Centre Pompidou, 1999.

Enllaços externs

Una pàgina dedicada a Pierre Beuchot a France Diplomatie
Una pàgina dedicada a l'adaptació de Aventure de Catherine C de Pierre Beuchot a la Société des Lecteurs de Pierre Jean Jouve

[matchid-1] «Fichier des décès : Pierre Beuchot». MatchID..

[2] Perraud, Antoine. «Pierre Beuchot (1938-2020): la mémoire et la guerre». Mediapart.

[3] Jean Thibaudeau, a Face à face Anders Wahlgren/Pierre Beuchot, publication du Centre Pompidou, 1999.

[1]