fullatge

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fuˈʎa.d͡ʒə/
	balear /fuˈʎa.d͡ʒə/, /fuˈja.d͡ʒə/
Occidental:	/fuˈʎa.d͡ʒe/

• Rimes: -adʒe
• Etimologia: De fulla i el sufix -atge, segle XVII.

fullatge m. ‎(plural fullatges)

1. Conjunt unitari de fulles d’una planta.
2. Ornament foliaci d’una obra.

• (conjunt de fulles) brosta, fronda, fullam, fullareda

• Síl·labes: fu·llat·ge (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB