topall

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tuˈpaʎ/
	balear /toˈpaʎ/, /tuˈpaj/
Occidental:	/toˈpaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: De topar i el sufix -all, segle XX.

topall m. ‎(plural topalls)

1. Peça o dispositiu que limita el recorregut d'una màquina, palanca, etc. En especial l'utilitzat per limitar l'obertura d'una porta.

• Síl·labes: to·pall (2)
• Anagrames: patoll, pollat

• Obres de referència: DIEC, GDLC