Vejatz lo contengut

Grisons

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaGrisons
Grigioni (it)
Chantun Grischun (rm)
Graubünden (de-ch) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialGrigioni ((it)) Modifica el valor a Wikidata
Administracion
Estat federatSoïssa Modifica el valor a Wikidata
PaísBandièra: SoïssaSoïssa
CapitalaCoira Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialaalemand estandard soís
romanch
italian Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas46° 50′ 59″ N, 9° 31′ 58″ E
Superfícia7 105,39 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana585 m Modifica el valor a Wikidata
Punt mai basMoesa (fr) Traduire (253 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantPiz Bernina (4 048,6 m) Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala198,379 ab. (31 de decembre de 2018 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat0,03 ab./km²
Autras informacions
ISO 3166-2CH-GR Modifica el valor a Wikidata

Sit webgr.ch Modifica el valor a Wikidata

Los Grisons (en alemand: Graubünden; en romanch: Grischun; en italian: Grigioni) son un canton de Soïssa, situat dins l'èst del país. La capitala del canton es Coira.

La presidenta per l'annada 2012 es Barbara Janom Steiner.

A l'extrèm èst del país, a la confinha amb Liechtenstein, Àustria e Itàlia, lo canton dels Grisons es lo mai vast de Soïssa. Sa densitat es pasmens plan bassa, a causa del relèu fòrça accidentat, fach d’una ret complèxa de massisses e de vals, qu’a valgut al canton l’escais de « País de las Cent Cinquanta Vals ».

La region es sonque aupenca, situada a l’interseccion dels bacins idrografics vèrs la mar Mediterranèa per los afluents de , vèrs la mar Negra per los de Danubi, e vèrs la mar del Nòrd, per Ren.

Las estacions d'espòrts d'ivèrn principalas son Davos, Arosa, San Murezzan (Sankt Moritz) e los vilatges de la valada d’Engadina.

Las lengas dels Grisons son:

La revision de l'article constitucional federal subre las lengas en favor d'una melhora reconeissença del quadrilingüisme, aprovada a 76% per la votacion populara del 10 de març de 1996, vai en direccion d'una salvagarda e d'una promocion dal romanch. Despuèi aquela data la populacion romancha pòt utilizar sa pròpria lenga dins sos contactes amb la Confederacion.

Als tempses medievals, los senhors s'agropèron en ligas defensivas: la Liga Grisa en Oberland, la Liga de l’Ostal Dieu dins lo sud-èst e la Liga de las Dètz Juridiccions a l’èst de Coira. En 1512, aquelas ligas, aligadas entre elas e amb la Confederacion Elvetica despuèi la fin del sègle XV, prenguèron Valtelina e los païses de Chiavenna e de Bormio, que Bonaparte prenguèt puèi quitèt en 1797.